DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INCULTE, -ULTA adj.
No conreat; mancat de cultura; cast. inculto. a) En sentit material (de la terra, dels cabells, etc.). Possessions incultas y no conradas, doc. a. 1539 (Hist. Sóller, i, 800). Sobre'l penyal arriça l'inculta cabellera, Costa Trad. 106.—b) En sentit immaterial (de l'esperit, dels costums, de l'estil, etc.).
    Fon.: iŋkúɫtə (Barc., Palma); iŋkúɫte (Val.).
    Intens. superl.: incultíssim, -íssima.
    Var. form.: incult (Lacavalleria Gazoph.), forma usual en el llenguatge parlat, però no recomanable per la raó donada en l'article culte per a demostrar que és preferible la forma culte a la forma cult.
    Etim.: pres del llatí incŭltum, mat. sign.