DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INCUMBIR v. intr.
Esser propi, correspondre, estar a càrrec; cast. incumbir. Per lo que incumbeix al offici de ses magnificèncias, doc. a. 1540 (Boll. Lul. iii, 6). Porcions que fins aquí han incumbit pagar a la ciutat, doc. a. 1511 (Hist. Sóller, i, 921).
    Fon.: iŋkumbí (Barc., Palma); iŋkumbíɾ (Val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: pres del llatí incumbĕre, ‘estar adossat’, ‘correspondre a un càrrec o ofici’.