DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INDECENT adj.
No decent; mancat de decència; cast. indecente. Remoure facen aquelles coses que's pensaran esser indecents o nocives, Ordin. Palat. 64. Seria cosa indecent e no honorable si les dites armes no's podien fer lo dit jorn, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 522). Si acàs las pinturas fossen de cosas indecents, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli).
    Fon.: indəsén (Barc.); indesént (Val.); indəsént (Palma).
    Intens.: indecentàs, -assa; indecentarro, -arra; indecentet, -eta; indecentot, -ota; indecentíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí indecĕnte, mat. sign.