DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INDIFERENT adj.: cast. indiferente.
|| 1. No inclinat més a un costat que a l'altre; no més favorable a una persona o cosa que a la contrària; que no és bo ni dolent. Qui no vol bé, forçat és que mal vulla; | l'indifferent, sens assignar-li terme, | poch és de si, Ausiàs March, cxii. Lo joch és reputat o tingut per una cosa indiferent, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Que no presta atenció ni reacciona sentimentalment davant una cosa; que no hi té interès. Unes bagues que passes i repasses indiferent pels dits, Carner Ofrena 20.
|| 3. Que no ofereix més interès ni desvetlla més atenció o preferència que un altre. Totes les coses me són indiferents, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.: indifəɾén (Barc.); indifeɾént (Val.); indifəɾént (Palma).
    Etim.: pres del llati indiffĕrente, mat.