Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  indignar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INDIGNAR v. tr.
|| 1. Encendre d'ira; cast. indignar. Molt fo lo rey indignat, Llull Blanq. 50. Que ell no fos indignat sobre nós per aquella rahó, doc. a. 1307 (Miret Templers 369).
|| 2. Irritar, produir inflamació en un membre, ferida, nafra, etc. (Camp de Tarr.). El cranch, com més és palpat, més se endigna, Cauliach Coll., ll. iv, d. 1a, c. 6.
    Fon.:
indiŋná (Barc.); indiŋnáɾ (Val.); indinná (Mall.).
    Var. dial.
i ant.: endignar (Pandras, rebudes aquestes letres, fou fort endignat, Reis Bret. 219).
    Etim.:
pres del llatí indĭgnare, mat. sign.