DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INDIGNE, -IGNA adj.: cast. indigno.
|| 1. No digne (d'algú, d'alguna cosa). Tal cosa sab sauiesa que és indigna de esser amada que la amor la ama, Llull Gentil 21. Ets indigne que sies apellat cauayler, Llull Cavall. 8. Fembres vanes e indignes estar entre dones castes, Metge Somni iii.
|| 2. Vil, roí; mancat de tota dignitat. Y així maltractant-lo persones indignes, Passi cobles 14. Obsessats per una passió indigna, Pons Auca 296. Y el gran indigne em planta cara!, Vilanova Obres, iv, 244.
    Fon.: indíŋnə (Barc.); indíŋne (Val.); indínnə (Palma).
    Intens.: superl.: indigníssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí indĭgnu, mat. sign.