DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INDOLENT adj.
Mancat de dolor, d'ànsia, d'emocions fortes; tendent a la inactivitat, a no reaccionar; cast. indolente. Es reclina indolent el rei de Lu, Carner Lluna 103. Hores indolents que mai per mai no restaran escrites, Salvà Poes. 125.
    Fon.: indulén (Barc.); indolént (Val., Palma).
    Intens.: indolentet, -eta; indolentot, -ota; indolentíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí indolĕnte, mat. sign.