DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INDRET o ENDRET m.
|| 1. Direcció vers un lloc o des d'un lloc determinat. «La meva masia cau cap a l'indret de Miramar». «Cap a aquell indret està Amposta». «A l'indret del nas»: en la direcció del nas, devers el nas. De tots los indrets del poble, Eximenis Lux. 19. Embocaren l'indret d'una montanyola que la carretera migpartia, Víct. Cat., Ombr. 83.
|| 2. Costat, lloc determinat; part determinada d'un cos, d'un objecte; cast. sitio, lugar. L'aygua era tanta en aquell endret, que no podien passar sinó ab gran treball e perill, Tirant, c. 271. Ell fou enterrat en aquest endret, Lacavalleria Gazoph. Un pastor qu'am les ovelles era per aquets indrets, Massó Croq. 21. Tenebres espesses que s'agombolaven en tots indrets, Víct. Cat., Ombr. 33.
    Fon.: əndɾέt (pir-or., or.); andɾét (Ribagorça, Maestr.); əndɾə́t (bal.); indɾέt (or.).
    Etim.: V. endret.