DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INDULGÈNCIA f.: cast. indulgencia.
|| 1. Qualitat d'indulgent; facilitat per al perdó. Que no'ls tinge prou indulgència, doc. segle XIII (Pujol Docs.). Vós teniu demasiada indulgència per aquell minyó, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Perdó. Te plàcia donar-me indulgència e remissió dels meus peccats, Eximenis Conf. 26.
|| 3. Remissió atorgada per l'Església, de les penes degudes pels pecats. Que haguessen aquelles indulgències que havien en oltra mar, Muntaner Cròn., c. 261. Indulgència plenària: la que redimeix de tota la pena deguda pels pecats. Qui hou aquell dia lo diuinal offici, guanya indulgència plenària, Tirant, c. 84. Plenària indulgència a pena y a culpa e remissió de tots los delictes e peccats, doc. a. 1502 (Boll. Lul. xxi, 295).Indulgència parcial: la que només redimeix una part de la pena corresponent als pecats que s'han comès.
    Fon.: induɫʒέnsiə (Barc.); induɫʧέnsia (Val.); induɫʒέ̞nsi (Palma).
    Etim.: pres del llatí indulgentia, ‘perdó’.