DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INFÀMIA f.: cast. infamia.
|| 1. Mala fama; deshonra pública. Has haüda dolor de la nostra infàmia, Genebreda Cons. 51. Lexar la ànima, procurar infàmia, anticipar la mort corporal, Canals Arra 121. No dónes deshonor ni infàmia a ton marit, Isop Faules 9.
|| 2. Acte que mereix la deshonra pública; vilesa, gran maldat. Gran infàmia ha dita de nós, Llull Blanq. 63. Senyora a gran tort acusada..., contra Déu justícia e bona veritat li imposauen aquella infàmia, Curial, i, 14. Les orelles nos agreugen de hoyr tan gran infàmia, Tirant, c. 322. Ella descobria tota una infàmia, Pons Com an. 19.
    Fon.: iɱfámiə (Barc., Mall.); iɱfámia (Val.).
    Etim.: pres del llatí infamia, mat. sign.