Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  infāmia
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

INFĀMIA f.: cast. infamia.
|| 1. Mala fama; deshonra pública. Has haüda dolor de la nostra infāmia, Genebreda Cons. 51. Lexar la ānima, procurar infāmia, anticipar la mort corporal, Canals Arra 121. No dķnes deshonor ni infāmia a ton marit, Isop Faules 9.
|| 2. Acte que mereix la deshonra pública; vilesa, gran maldat. Gran infāmia ha dita de nķs, Llull Blanq. 63. Senyora a gran tort acusada..., contra Déu justícia e bona veritat li imposauen aquella infāmia, Curial, i, 14. Les orelles nos agreugen de hoyr tan gran infāmia, Tirant, c. 322. Ella descobria tota una infāmia, Pons Com an. 19.
    Fon.:
iɱfámiə (Barc., Mall.); iɱfámia (Val.).
    Etim.:
pres del llatí infamia, mat. sign.