DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INFAME adj.
Notòriament deshonrós i vil; detestable; cast. infame. Per professar la ley infame del maldito Mahoma, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 747). Desdenyi les infames intrigues de la política, Oller Vilaniu 256.
    Fon.: iɱfáme (Barc., Val., Palma).
    Var. form. ant.: infami, infamis.
    Etim.: pres del llatí infame, mat. sign.