Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  infant
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INFANT m.
|| 1. Persona que està en els primers anys de la vida (generalment fins a deu o dotze anys); cast. niño, infante. Nós érem infants que no hauíem mas XI anys, Jaume I, Cròn. 16. Los infants en lo principi de lur naximent són molt humits, Albert G., Ques. 45 vo. Féu sonar | en l'eco, tantes voltes, | la seva veu d'infant, Alcover Poem. Bíbl. 61. Infant de pit, o de mamella, o de draps: nen molt petit, que encara mama. Infant de la Sang (mall.), o infant llançat (val.): expòsit. Infant de galea: (ant.) grumet, noi de barca. Infant de la Duana: (ant.) noi que feia els enviats i missatgeries del servei de la Duana. No sien tenguts ne deguen pagar per lur roba o mercaderies als bastaxos, mariners, correus, infants de la duana ne a altres semblants, doc. a. 1403 (Boll. Lul. ix, 355).Esser un infant: esser molt candorós. a) adj. Un macip fort infant (=molt infant), doc. segle XIV (Miret Bech oques 44). Vostra musa infant, Riber Sol ixent 115.
|| 2. Fill (d'un o altre sexe); cast. hijo. Aquest rey no havia infant negú, Desclot Cròn., c. 2. Ell se pensà que sa ànima pogués sadollar en hauer muller e infants, Llull Felix, pt. i, c. 2. Algú no cura esser honrat per sos infants, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a.
|| 3. Fill de rei; cast. infante. Molt alt senyor infant en Pere, Muntaner Cròn., c. 2. Lo infant en Jaume primogènit, Pere IV, Cròn. 24. A dormir dins lo palau ab son germà lo Infant, Tirant, c. 97.
|| 4. Soldat que guerreja a peu; cast. infante. Lo francès té juntats quinse o vingt mil infants y tres mill cavalls, doc. a. 1637 (RLR, lxiii, 83).
    Refr.
—a) «Qui infants té massa, mai mor grassa».—b) «Qui té infants, que no es mogui».—c) «Qui es colga amb infants, s'aixeca compixat».—d) «Infants i doblers, mai n'hi ha de més».—e) «Més val infants que malalties».—f) «Creixent els infants, creixen els treballs»; «Infants petits, treballs petits; infants grans, treballs grans».—g) «Infant i peix, dins l'aigua creix»: vol dir que els infants petits sempre solen anar mullats.—h) «Infant i poll, mai està sadoll».—i) «Infant i mallol, s'avancen d'un any si es vol»: significa que creixen molt.—j) «Infant i pasta, a juliol se glaça»: vol dir que convé portar els nens ben abrigats i que la pasta de fer el pa no s'ha de deixar descoberta mentres està tovant.—l) «Infant que no plora, no mama»; «Si l'infant no plora, sa mare no l'entén».—m) «Infant i ca, coneix qui bé li fa» (Mall., Men.); «Infant i ca, coneixen qui amor li ha» (Empordà); «Infant i ca van, allà on bé li fan» (Eiv.).—n) «¿Què fan els infants? Lo que veuen fer als grans».—o) «Infant i orat diu la veritat»; «Infants i orats diuen les veritats»; «Infants, locos i gats, diuen les veritats».—p) «Infant i jurat, si no ho diuen tot, en diuen la meitat» (Pineda). (En aquesta frase, la forma jurat és segurament una deformació de orat).—q) «A tothom plau son cant i son infant» (Maldà, ap. BDC, xvii, 86).—r) «Qui no castiga l'infant, no el corregeix quan és gran».—s) «No mor pollí per cop de sa mare, ni infant per ferida de son pare».—t) «Infant sense ossa, duu sa mare a la fossa»: vol dir que els avorts són perillosos per a la mare (Men.).—u) «Fins passada la llet nova, no es pot dur infant a prova» (BDC, xvii, 86).
    Fon.:
iɱfán (pir-or., or., occ., eiv.); iɱfánt (val., mall., men.).
    Intens.:
—a) Augm.: infantàs, infantarro, infantarràs.—b) Dim.: infantet, infantetxo, infantel·lo, infanteu, infantiu, infantic, infantó, infantoi, infantonet.—c) Pejor.: infantot.
    Var.
ant.: enfant (L'enfant qui nex... plora e crida, Llull Cont. 103, 3).
    Etim.:
del llatí infante, mat. sign. || 1 (literalment, ‘que no parla’).