Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  infantar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INFANTAR v. tr.
Parir; cast. dar a luz. a) absol. Cant lo saluador del món nasch d'eyla, no hauia casa en què infantàs, Llull Gentil 199. Entorn de l'illa on infantà Latona, Atlàntida vii.b) amb complement directe: Que infantà un fill qui hach nom Jacme, Muntaner Cròn., c. 264. A la dona se pertany... de infantar l'om e de nudrir-lo, Genebreda Cons. 18. ¿No infanten ja les mares guerrers i paladins?, Canigó i.
    Fon.:
iɱfəntá (Barc., Palma); iɱfantáɾ (Val.).
    Var.
ant.: enfantar (Menyscreents que verge pusca enfantar infant estant verge, Llull Cont. 18, 22; O quantes enfanten abans de lur temps, Metge Somni iii).
    Etim.:
derivat de infant.