DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INFERN m.
|| 1. En la mitologia antiga, lloc subterrani on es deia que anaven les ànimes dels morts; en la religió cristiana, lloc destinat al càstig etern dels damnats; cast. infierno. Gitar en infern sí que iamés no nasqués, Hom. Org. 6. Va als pus pregons e terribles Inferns, Metge Somni iii. Theològicament lo Infern és presó eterna dels dampnats perque no n'hixen per negun temps, Com. Inf., fol. 1. Dos són los inferns...: Lo primer ço és lo essencial, en lo qual no són sinó les ànimes de aquells que són morts en peccat mortal; l'altre és lo moral, en lo qual se entén esser qualseuulla qui ha fet tal hàbit del vici, que no se'n pot remoure, Com. Inf., 2 vo. S'obrien los cels, l'infern se tancava, Verdaguer Idilis. a) pl. Els llims, o lloc on estaven les ànimes dels justs fins que Jesucrist hi baixà després de la seva resurrecció a alliberar-los. Ador la tua ànima que devallà als inferns, Llull Blanq., c. 8.—b) Conjunt dels esperits malignes. L'infern treballa amb més braó contra allò que li fa més nosa, Ruyra Flames 79.
|| 2. fig. a) Lloc on hi ha molt de desorde, baralles, discòrdies, i on fa de molt mal estar; cast. infierno. Infern és la mia casa, Metge Somni i. «No vull estar més dins aquest infern».—b) Lloc fosc i profund. Paradís de frescal verdor que's troba al sortir d'un infern d'altíssimes parets, Massó Croq. 171.—c) Conjunt de crits o sorolls forts i confusos (Mall., Men.). «Quan ha vist que li havien romput els vidres, ha fet un infern» (=ha escridassat terriblement). «Aquells al·lots van moure un infern que no hi havia qui s'hi entengués». Si algunes voltes li fea el rendibú, era pera que no's moguera un infern en la caseta, Rond. de R. Val. 27. Deixant la sala feta un infern de crits i disputes, Oller Febre, ii, 306.
|| 3. fig. Lloc extremadament llunyà o fatigós d'anar-hi; cast. los quintos infiernos. «Per a trobar un litre d'oli he hagut d'anar a l'infern!»
|| 4. Fogonet portàtil, amb un dipòsit ple d'alcohol o altre líquid combustible, que comunica amb un ble, i serveix per a escalfar recipients petits, sobretot per a donar medicació o aliment a malalts; cast. infernillo.
|| 5. Lloc ple de fum sulfúric on els tapers ensofren els taps (Empordà, ap. Rev. Dial. Rom., vi, 41).
|| 6. Refetor on els hostes i els religiosos vellets o malaltejants mengen carn, en els convents d'ordes que tenen per regla no menjar-ne; cast. infierno.
|| 7. Tenalla, pica o conjunt de piques subterrànies, a on va a parar l'oliassa o aigües olioses procedents de la pila d'esportins premsats (Urgell, Segarra, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Eiv., Val.); cast. infernillo.
|| 8. Butxaca gran que hi ha a la part interior del gec o americana i d'altres peçes grans de vestit d'home (or., occ.). L'avi Mauva s'havia tret de l'infern del gec uns goigs, Ruyra Pinya, ii, 104.
|| 9. Una de les divisions del cercle que tracen en terra els nois o noies en jugar a sambori o altres jocs semblants (val., bal.).
|| 10. Entauladora de ganivets (Sollana).
    Loc.—a) Fer passar les penes de l'infern: donar molta molèstia, fer passar gran tribulació.—b) Al cel no em volen, i a l'infern me preguen: es diu volent indicar que una mateixa persona obté mala acollida a un lloc i bona rebuda a un altre.
    Refr.—a) «Fins i tot a l'infern, és bo tenir amics».—b) «L'infern és ple de desagraïts».—c) «De bones intencions, l'infern n'és ple».—d) «L'infern no s'ha fet per a bovos, sinó per a dropos»: vol dir que els curts d'enteniment ni tan sols són dignes d'anar a l'infern (val.).—e) «L'infern no s'ha d'omplir de palla»: es diu per justificar irònicament l'existència de gent dolenta (val.).—f) «Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos».—g) «De pecats d'ignorància, l'infern en té ganància».—h) «Els confiats van a infern».—i) «Ningú pot fer més un sermó de l'infern que un condemnat»: significa que l'experiència és la font més segura dels coneixements.—j) «Al cel, a parells; a l'infern, a reguitzells» (Verdaguer Folkl. 40.).—l) «Ditxós el fill que té son pare a l'infern»: perquè frueix dels béns que son pare havia mal adquirits (Vila-real).
    Fon.: iɱfέɾn (or., occ., val., bal.).
    Etim.: pres del llatí infĕrnu, mat. sign. 1.