DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INFINIT, -ITA (ant. -ida.). adj.: cast. infinito.
|| 1. Que no té fi; sense límit. La natura divina és infinida, Llull Arbre Sc. ii, 262. Defora lo firmament seria no esser en infinida granea, Llull Felix, pt. i, c. 2. Per la sua infinida misericòrdia, Pere IV, Cròn. 17. a) En matem., Més gran que qualsevol quantitat assignable de la mateixa espècie.—b) m. Déu, l'Ésser Suprem. Ordenades per la llei sobirana de l'Infinit, Rosselló Many. 213.
|| 2. Inconcebiblement gran, immens, innumerable. Moriren infinits moros, Tirant, c. 328. Són infinits los furts que féu, Vent. Pel. 33. De aquestes coses se poden compondre aiudes infinides, Cauliach Coll., ll. vii, d. 1.a, c. 5. És l'hora que s'amara d'infinita serenitat el cel, Alcover Poem. Bíbl. 31. a) m. L'espai immens. Brillen esteles per l'infinit, Cases A., Poes. 3.—b) m., en matem., Quantitat infinita; signe que serveix per a designar-la.—c) A l'infinit: més enllà de tot límit assignable.
    Fon.: iɱfinít (Barc., Val., Palma).
    Var. ant.: enfinit (Llull Cont. 269, 22; Ausiàs March lxxxvii); infanit (Muntaner Cròn., c. 70).
    Etim.: pres del llatí infinītum, mat. sign.