DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INFINITAT f.: cast. infinidad.
|| 1. Qualitat d'infinit. Que li fassats remembrar la vostra infinitat e eternitat, Llull Cont. 7, 18. Oblidàvem la infinitat rodona del cèrcol, López-Picó Lleures 141.
|| 2. Quantitat grandíssima, immensa. Jóc d'infinitat d'aucells que saltironejaven, Pons Com an. 141. Hi havia una infinitat de cases de joc, Pla SB 140.
    Fon.: iɱfinitát (Barc., Val.); iɱfiniðát (Palma).
    Var. ant.: enfinitat (S'apareylen que'n porten tants que no és sino emfinitat, doc. a. 1330 ap. Anuari IEC, ii, 321); infanitat (Se ajustaren tantes gens de cavall e de peu, que fo infanitat, Muntaner Cròn., c. 39).
    Etim.: derivat del radical de infinit.