DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATINFLAMAR (i ant. i vulg. enflamar). v. tr.: cast. inflamar.
|| 1. Encendre amb flama; calar foc. Lo gavarrer tot enflamat, Spill 11287.
|| 2. Donar color vermell com de flama. Inflamant les purpres de Ponent, Riber Sol ixent 53.
|| 3. fig. Encendre l'ànim (d'una passió o virtut ardorosa). Duptà que Blanquerna per la divinal gràcia fos enflamat del Sant Esperit, Llull Blanq. 5. Lo qual al amant en tal grau inflama, Passi cobles 83. La ferventa pietat que inflama | els cors humils en santa embriaguesa, Alcover Poem. Bíbl. 69.
|| 4. Produir inflamació morbosa.
Fon.: iɱfləmá (or., bal.); iɱflamá (occ.); iɱflamáɾ (val.).
Etim.: del llatí inflammare, mat. sign.