DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INFLAR v. tr.
|| 1. Distendre amb convexitat exterior per la força interior d'un gas, del vent, d'un líquid, etc.; cast. hinchar. Hac sa mà inflada molt fortment, Llull Felix, pt. vii, c. 3. Aprés que s'ha vestida e ben cordada la camisa, fa-les inflar, Metge Somni iii. La vela estesa | s'inflà soptadament ab forta ratxa, Collell Flor. 9. Inflar moltons, cabrits, etc.: produir-los quan són morts, amb la boca o amb un procediment mecànic, una distensió del cos per fer més fàcil d'escorxar-los. Que nagun carnisser ne son missatge ne alcuna altre persona no gos inflar moltons ne cabrits ne naguna altra bístia, doc. a. 1375 (arx. mun. de Barc.).
|| 2. intr. Augmentar de volum per l'acció de fluids o altres elements interns; cast. hincharse. Ne sabera per què la mar infla, Metge Somni iv. La flum de Besòs per grans ayguas inflà en tant, Rúbr. Bruniquer, v, 25. A bèstia que li inflen los nirvis per colp, Flos medic. 51. Especialment: a) Començar a madurar una fruita, augmentant sensiblement de volum (Tarr., Mall.). «Els raïms ja inflen».—b) ant. Rebre una galtada. «Ara, tu no coneixs que mal o has fet? Ara infla», e dóna-li un bufet, «e d'ací avant guarda no t'i torns», Sermons SVF, i, 222.
|| 3. Augmentar més del que cal; fer semblar més gros del que pertoca; cast. hinchar, abultar. «No infleu les notícies, que ja són prou dolentes!»No anem a exagerar o inflar els fets, ni a treure les coses del seu punt, Obrador Arq. lit. 30. Inflar telegrames: redactar per a un periòdic les notícies telegràfiques augmentant-ne l'extensió. No havia de fer informacions, ni gasetilles, ni inflar telegrames, Puig Servitud 111.
|| 4. fig. Envanir. Les vanitats mundanals inflen hom, Genebreda Cons. 78. La sciència de aquest món infla lo cor del hom, e la caritat lo edifica, Sermo septem art. a) intr. Envanir-se. Molts inflen per huna atzembla que raptaran, Coll. dames 260.
|| 5. fig. Donar una tupada forta; tupar fort (Mall., Men.).
|| 6. fig. Molestar en alt grau; irritar; cast. cabrear.
|| 7. fig. Incitar fortament. El Secretari, inflat pel seu cunyat, sol·licitava que li fessin efectiu el treball d'aquest, Vidal Mem. 85.
    Loc.—a) Estar més inflat que una lloca, o que un lleu amb ceba: estar molt estufat, molt ensuperbit o envanit.—b) Per aquí la m'has d'inflar!: ho diuen quan algú remou indiscretament una qüestió que molesta els altres (Mall.).
    Fon.: iɱflá (or., occ., bal.).
    Var. form.: unflar (occ., val.).
    Etim.: del llatí ĭnflāre, ‘bufar dins’, ‘inflar’.