DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATINFLIGIR v. tr.
Aplicar (pena, càstig); cast. infligir. Condempnar en les altres penas sobreditas, e infligir aquellas, Const. Cat. 353. Es el cas que m'infligia les tortures més refinades, Espriu Lab. 55.
Fon.: iɱfliʒí (Barc., Palma); iɱfliʧiɾ (Val.).
Conjug.: segons el model partir.
Etim.: pres del llatí infligĕre, mat. sign.