DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INFLOR f.
Qualitat d'inflat; part inflada d'una cosa; cast. hinchazón. a) En sentit material. Soptada corrupció | de grànula, o carboncle o inflor, Anòn. Dansa. Sa turgència com l'inflor tendral de les capçanes dels primers anys, Santamaria Vida 100.—b) fig. Orgull, vanitat. Els nobles plens d'inflor, Riber Sol ixent 88.
    Fon.: iɱfló (or., occ., bal.).
    Var. ort.: infló (Mostrava en tot lo cors infló de cruel verí, Alegre Transf. 21).
    Etim.: contracció de inflaó (<llatí inflatiōne, mat. sign.), amb la -r adoptada per confusió del sufix -ó amb el sufix -or (<llatí -ōre).