Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  influir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INFLUIR v.: cast. influir.
|| 1. tr., ant. Destil·lar; fer degotar. Influir verí: infundir verí de gota en gota, Lacavalleria Gazoph. a) fig. Infondre; treure de si mateix per a comunicar-ho a un altre. Los raigs que defora si influeix, ab los quals illumina la luna e l'àer, Llull Felix, pt. viii, c. 2. Les virtuts de Déu influexen lur semblança en les virtuts de hom, ibid. c. 60. La suavitat del so influeix en la ànima un pler gustós, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. intr. Exercir una acció, produir un efecte damunt algú o alguna cosa en certa manera indirecta o insensible. Influïa en son deixondiment sa relació amb el jovenet del davant, Pons Com an. 114. «Les variacions de la temperatura influeixen damunt la salut».
|| 3. intr. Fer valer el propi prestigi, amistat, poder, etc., perquè algú faci una cosa.
    Fon.:
iɱfluí (or., occ., bal.); iɱfluíɾ (val.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
pres del llatí influĕre, mat. sign.