DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INFRACCIÓ f.
Acció i efecte d'infringir; cast. infracción. Segons lur possibilitat e sens infracció alcuna, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 208).
    Fon.: iɱfɾəksió (Barc.); iɱfɾaksió (Val.), iɱfɾəʦió (Palma).
    Etim.: pres del llatí infractiōne, mat. sign.