DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INFRACTOR, -ORA m. i f. i adj.
Qui infringeix; cast. infractor. Y que s'amenàs amb multes an ets infractós de ses ordenanses municipals, Ignor. 30.
    Fon.: iɱfɾəktó (Barc.); iɱfɾaktóɾ (Val.); iɱfɾəttó (Palma).
    Etim.: pres del llatí infractōre, mat. sign.