Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  infringir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INFRINGIR v. tr.
Trencar, violar (una llei, pacte, orde, etc.); cast. infringir. Ma supèrbia infringí vostras lleys, Aguiló Poes. 210.
    Fon.:
iɱfɾiɲʒí (Barc., Palma); iɱfɾiɲʧíɾ (Val.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
pres del llatí infringĕre, mat. sign.