DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INFRINGIR v. tr.
Trencar, violar (una llei, pacte, orde, etc.); cast. infringir. Ma supèrbia infringí vostras lleys, Aguiló Poes. 210.
    Fon.: iɱfɾiɲʒí (Barc., Palma); iɱfɾiɲʧíɾ (Val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: pres del llatí infringĕre, mat. sign.