Diccionari Catalŕ-Valenciŕ-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ingerir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

INGERIR v. tr.
|| 1. ant. Infligir, causar. Greuge no gran als pledeiants sia ingerit, Ordin. Palat. 191.
|| 2. Introduir en l'estómac; cast. ingerir. «El nen ha ingerit un glop d'alcohol, i estŕ molt mal a pler».
|| 3. Introduir en un ňrgan, en un ésser vivent; cast. ingerir. Els diners li ingerien una cičncia infusa, Oller Febre, i, 220.
|| 4. refl. Introduir-se indegudament; ficar-se en allň que no caldria. «No t'ingereixis en els assumptes d'altri».
    Fon.:
iɲʒəɾí (Barc., Palma); iɲʧeɾíɾ (Val.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
pres del llatí ingerĕre, mat. sign.