DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INHIBIR v. tr.
|| 1. ant. Impedir en virtut d'autoritat; prohibir. Encara a ell inhibim que a alcú no faça pagues donant una moneda per altra, Ordin. Palat. 158. Vos manam que ordonets e inibescats al dit prior que de les dites dones... no s'entremeta, doc. a. 1380 (Catalana, vi, 189). Ab tota resistència... inhibiscats aquellas de pendre terra, doc. a. 1450 (Hist. Sóller, i, 72).Especialment: a) Impedir a un jutge prosseguir el coneixement d'una causa.
|| 2. refl. Defugir d'intervenir en alguna cosa. El problema del qual és una traïció l'inhibir-se, Casp Proses 70.
    Fon.: iniβí (Barc., Palma); iniβíɾ (Val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: pres del llatí inhĭbēre, mat. sign.