DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

INJÚRIA f.
Ofensa greu, de paraula o de fets, contra el bon nom o l'honor d'algú; cast. injuria. Injúria seria feta a aquesta scičncia e a aquesta art, Llull Gentil 4. Sobre aquests torts e injúries trameteren llurs missatgers, Muntaner Crňn., c. 37. Lo peccat no és remčs si donchs los torts e injúries no són restituďdes, doc. a. 1468 (Boll. Lul. x, 13). Darrera injúria que el guerrer perdona, Canigó i.
    Fon.: iɲʒúɾiə (or., bal.); iɲʤúɾiɛ, iɲʤúɾia (occ., Cast., Al.); iɲʧúɾia (Val.); iɲʒúɾi (ross., mall.).
    Var. ant. i dial.: enjúria (Llull Cont. 72; Cost. Tort. IX, iv, 2); injuria (mall., amb l'accent damunt la i de la terminació: «Tu em tires per injuria | que som morta de color; | estimat, aixň és amor | que em turmenta nit i dia», cançó popular).
    Etim.: pres del llatí iniūrĭa, mat. sign.