DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INQUIET, -ETA adj.
Mancat de quietud; agitat per anhels, dèries, temor, odi, excés de vitalitat, etc.; cast. inquieto. Ab la viril inquieta jouentut, Tirant, c. 5. O Fortuna monstruosa..., sens repòs sempre mouent la tua inquieta roda, Corella Obres 25. La mar eternament inquieta, Maragall Enllà 7. L'altre, com inquiet, remuga i palpa | el puny de son acer, Alcover Poem. Bíbl. 62. Mal inquiet: turbulent, trasbalsador de coses (Empordà).
    Var. form.: enquiet (Basta la treballada e enquieta vida, Alegre Transf. 15); inquet (val.).
    Fon.: iŋkiét (or., occ., bal.); iŋkét (val.); əŋkiét (or., bal.).
    Etim.: del llatí inquiētu, mat. sign.