DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INQUIETAR v. tr.
|| 1. Causar inquietud; no deixar estar tranquil; molestar; cast. inquietar. Vol a veguades que no sien inquietats e destorbats, Canals Carta, c. 54. Ni una remor no inquietava l'aire, Carner Lluna 108.
|| 2. Irritar, enfadar. Fer inquietar: fer enfadar. «Quan es confés me dirà: | ¿Que no t'has inquietada? | Diré:—Pare, una vegada | que pastava i vaig fer clar» (cançó pop. Mall.).
    Var. form.: enquietar (Pusque haver alcun fiscal qui fiscaleig ne acús o enquiet en alcuna manera los dits hòmens, doc. a. 1385, Arx. Cor. Ar.); inquetar (val.).
    Fon.: iŋkiətá, əŋkiətá (or., bal.); iŋkietá, aŋkietá (occ.); iŋketáɾ (val.).
    Etim.: pres del llatí inquiētare, mat. sign. || 1.