DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INQUIRIR v. tr.
Investigar; procurar saber; cast. inquirir. Volent inquirir a qui demanauen, Passi cobles 8. Per bon vehinat | volent sentir | e inquirir | sa malaltia, Spill 1568. «¿Qui és el personatge que us trasllada?», vaig inquirir, Espriu Lab. 66.
    Var. form.: enquirir, enquerir (Ordenà espies qui enquerissen secretament, Llull Blanq. 89; Conué que'ls jutges diligentment enquiren la qualitat del feyt, Cost. Tort. III, ii, 35).
    Fon.: iŋkiɾí, əŋkiɾí (or., bal.); iŋkiɾíɾ (val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: pres del llatí inquirĕre, mat. sign.