DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INQUISICIÓ f.: cast. inquisición.
|| 1. Acció i efecte d'inquirir, d'investigar. Los cardenals feessen inquisició sobre los arquebisbes, Llull Blanq. 89. Els havia ja començada de fer inquisicions, Pere IV, Cròn. 67. Si els miraments debuts a son estat no li vedessen certes inquisicions, Pons Auca 318.
|| 2. Tribunal establert en l'edat mitjana i que funcionà fins al segle XIX, i que estava encarregat d'inquirir i castigar els delictes contra la fe. La santa Inquisició és una justícia extraordinària de Jutges delegats, als quals toca la coneixensa de les coses pertanyents a la Religió, y de castigar als qui tenen opinions impies, Lacavalleria Gazoph.
    Var. form.: enquisició (Si sobre alcun crim o malefici se feya enquisició general, doc. a. 1276, ap. BSAL, vii, 6).
    Fon.: iŋkizisió (Barc., Palma); iŋkisisió (Val.).
    Etim.: pres del llatí inquisitiōne, mat. sign. || 1.