DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATINSTITUT m.: cast. instituto.
|| 1. Regla establerta per a una activitat determinada. Axí rahó met a l'hom instituts; | si les romp, és animal ociós, Ausiàs March cvi.
|| 2. Objecte, finalitat proposada. Deixarem assò que no és de nòstron institut pera venir a la importància del fet, Rúbr. Bruniquer, i, 12.
|| 3. Regla d'una orde religiosa o d'altra entitat, proposada en el moment d'esser fundada.
|| 4. Orde o congregació religiosa, cos militar, etc. en quant està subjecta a la dita regla fundacional.
|| 5. Corporació destinada a fins culturals. Institut d'ensenyament secundari: establiment oficial on s'ensenyen les matèries pròpies del batxillerat. L'Institut té dues portes: la dels professors i la dels estudiants, Pla Girona, 144.
Fon.: institút (Barc., Val., Palma). En la pronúncia vulgar és freqüent la forma istitut o estitut.
Intens.: institutàs; institutet; institutot.
Etim.: pres del llatí institūtum, mat. sign. || || 1, 2.