Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  instruir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INSTRUIR v. tr.: cast. instruír.
|| 1. Ensenyar; donar coneixements sobre alguna matèria. Aquella diuinal boca qui als àngels adoctrina e adelita e als hòmens instruïx, Villena Vita Chr., c. 219. No tenen ocasió de trobar qui los instruesca gratis, Ignor. 57.
|| 2. Posar una causa en estat d'esser jutjada; fomalitzar un procés.
    Fon.:
instɾuí (Barc., Palma); instɾuíɾ (Val.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Var. ort.
ant.: instruhir (Villena Vita Chr., c. 44); instruyr (Ordin. Palat. 76); instrohir (Passi cobles 36); instroyr (Conex. spic. 77); instrouir (Llull Felix, pt. ii, c. 3); instruyir (Eximplis, ii, 146).
    Etim.:
pres del llatí instrŭĕre, mat. sign.