DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INSULTAR v. tr.
|| 1. ant. Assaltar, escometre hostilment, agredir. No sia insultada la reyal majestat, Egidi Romà, ll. iii, pt. 2a, c. 13.
|| 2. Ofendre amb actes o paraules ultratjoses; cast. insultar. Que no ho veu, com m'insultan!, Vilanova Obres, i, 205.
|| 3. (vulgarment i dialectal mall.) Escometre de conversa; moure conversa. «Es una al·lota tan guapa, que tots es fadrins l'insulten» (=li mouen conversa).
|| 4. refl. Accidentar-se, sofrir un atac (Figuera Dicc.).
    Fon.: insuɫtá (or., occ., bal.); insuɫtáɾ (val.).
    Etim.: pres del llatí insŭltare, mat. sign. || || 1, 2.