DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. INTENT, -ENTA adj. ant.
Aplicat, posat atentament a un afer. Mes resta per a dir perque lo ànimo de tots era intent endanyarhi, Alegre Transf. 42. Sien intents en la conservació dels béns y patrimonis, doc. a. 1540 (BSAL, iii, 6).
    Etim.: pres del llatí intentum, part. pass. de intendere, ‘aplicar-se’.

2. INTENT m.
Intenció posada o a punt de posar en pràctica; cast. intento. Per fer-los prest caure del seu mal intent, Passi cobles 76. Mas va molt conforme a tot vostre intent, Viudes donz. 178. El meu intent és d'anar a dormir a Evol, Massó Croq. 22. D'intent: a posta, intencionadament. «Això ho han fet d'intent per molestar-nos». Mudar l'intent: canviar d'intenció (mall.). «Voldria que el qui n'és causa | que vós l'intent heu mudat | estigués tants d'anys penjat | com a sa porta una baula» (cançó pop. Mall.). Buscar o Acabar els intents a algú: fer-li perdre la paciència (Conca de Tremp).
    Fon.: intén (Barc.); intént (Val., Palma).
    Etim.: pres del llatí intentum, mat. sign.