DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INTERÈS m.: cast. interés.
|| 1. Allò que afecta algú pel profit que n'obté, per l'avantatge que hi troba; sentiment egoista que empeny a cercar el profit, la utilitat pròpia. Quant és per mon interès, no't cal plorar, Metge Somni i. E la princesa, tant per l'interès quant per la amor que li portaua, li feya molta festa e honor, Tirant, c. 243. Sa pur' amor en interès no's causa, Ausiàs March, lxxxvii.
|| 2. Conjunt de coses avantatjoses per a algú; béns de fortuna; allò que constitueix la riquesa. Parlar d'interessos: parlar de diners o d'altres béns, de propietats, de negocis. Un dels grans interessos espirituals de la nostra raça, Obrador Arq. lit. 44. Se va parlar d'interessos. Massó Croq. 48.
|| 3. Guany que dóna un capital prestat. Per pensió o interès del dit violari, doc. a. 1357 (arx. mun. de Barc.). Doscentes seixanta lliures e los interessos ad aquelles corresponents, Inv. Bertran, a. 1614. Es socios treurien molt bons interessos, Ignor. 16. Interès simple: el produït per un capital que no augmenta per l'acumulació dels interessos durant el temps que dura el préstec o deute. Interès compost: el produït per un capital al qual es van acumulant els propis interessos durant el temps que dura el préstec o deute. Fer o pagar interès: pagar al creditor el guany convingut damunt l'ímport del préstec o deute. Certificant-vos... que tots dan, interés o messions qu'el dit Arnau hagués a fer o sostenir per colpa vostra, serien a vós imputats, doc. a. 1382 (Capmany Mem. ii, 162).
|| 4. Sentiment que una cosa mou en nosaltres i que fa que li prestem una atenció especial. Llevant-los interés per los sagraments, doc. a. 1747 (Hist. Sóller, ii, 959). Amb l'interès temorenc de qui lluca els secrets d'una cambra vedada, Ruyra Parada 23. a) La qualitat de suscitar aquest sentiment. La tafona no té cap interès, Rosselló Many. 23. Diàlecs sens interès ni gràcia, ibid. 116.
    Refr.—a) «L'interès és mala bèstia»: vol dir que el desig de guany fa fer moltes malvestats.—b) «Qui es casa per interès, mosso de sa muller és» (Cat.); «Qui es casa per interès, ja m'ho dirà després» (Men.).
    Fon.: intəɾέs (Barc.); inteɾés (Val.); intəɾés (Palma).
    Intens. (en l'accepció || 3): interessàs; interesset; interessot.
    Var. form. ant.: interesse (Si t'est perjurat en cor o ab interesses d'altre, Eximenis Conf. 8; Per lo gran interesse que aquesta ciutat ha per conservació dels dits contractes, doc. a. 1468, arx. mun. de Barc.); interésser (Tocant gran interésser del dit suplicant, doc. a. 1360, BSAL, iii, 94; Per son interésser particular, doc. a. 1532, ibid. xxiii, 103; Dels sis sous ab los interéssers, doc. a. 1537, ibid. x, 47).
    Etim.: del llatí interesse, ‘importar, tenir valor’.