DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INTERPEL·LAR v. tr.
Dirigir la paraula a algú per demanar-li alguna cosa; especialment, per demanar-li explicacions sobre els seus actes o sobre altres coses de què se'l considera responsable; cast. interpelar. Haje de fer... prompta y rígida execució en llurs béns si cas era que, interpellat de bé a bé, no u volia pagar, doc. a. 1618 (Col. Bof. viii, 538). Ells se volian entrométrer en fer las eleccions, per la qual rahó los consellers los interpelaren, Rúbr. Bruniquer, i, 94. La senyora Cristeta... l'interpel·là sobre aquell assumpte, Llor Hist. 135.
    Fon.: intəɾpəɫɫá (Barc., Palma); inteɾpeɫáɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí interpellare, mat. sign.