DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INTERPOSAR v. tr.: cast. interponer.
|| 1. Posar entre dues coses. Miraua la senyora... e malahia tots aquells qui entre ell e ella se interposauen, Curial, i, 8. Em sentia protegit pel gruix de la porta interposada entre jo i la pavorosa carbonera, Ruyra Parada 23.
|| 2. fig. Fer intervenir com a mitjancer o intermediari; refl., Intervenir com a mitjancer o intermediari. No vos interposeu en assò, Lacavalleria Gazoph. Interposada persona: (ant.) persona que actua en representació o substitució d'una altra. Ne façats algun axercici possessori, per vós ni per interposada persona, doc. a. 1446 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 3. jurispr. Elevar (un recurs legal).
    Fon.: intəɾpuzá (Barc.); inteɾposáɾ (Val.); intəɾpozá (Palma).
    Var. form. ant.: intreposar (RLR, li, 279).
    Etim.: pres del llatí interponĕre, mat. sign., amb substitució de l'element -pondre per -posar (per analogia de la substitució de pondre per posar com a verbs simples).