Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  interpretar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INTERPRETAR v. tr.: cast. interpretar.
|| 1. Explicar, descobrir (allò que una cosa té d'obscur, de dubtós). Si en aquests dits bans... conexien que hi hagués res a declarar o interpretar o a corregir, doc. a. 1330 (Col. Bof. viii, 183). L'home que interpreta | la voluntat divina, tremolava, Alcover Poem. Bíbl. 77.
|| 2. Donar a una cosa tal o tal significat. Abraham, qui és interpretat pare de molta gent, Pere IV, Cròn. 21. Imposà nom: | Adam a l'hom. | Eva a la dona | ... | Eva mal goig, | maldició, | perdició, | ... | plor se interpreta, Spill 10355.
|| 3. Prendre de tal o tal manera allò que algú fa o diu. En les sues singulars obres és stat aguaytat, interpretant aquelles ab falses intencions, Villena Vita Chr., c. 218. L'aire amenaçador dels quals interpretava prou bé son instint, Pons Com an. 9.
|| 4. Representar, reproduir de tal o tal manera allò que un ha pensat, concebut, creat intel·lectualment. «El pianista ha interpretat obres de Chopin». «El primer actor interpreta molt bé el paper de Hamlet».
    Fon.:
intəɾpɾətá (Barc., Palma); inteɾpɾetáɾ (Val.).
    Var. form.
ant.: enterpretar (E a Johan Gil fo manat a enterpretar axí com en correguda usança d'enterpretar en semblant d'aquesta carta de la pau, doc. a. 1313, Capmany Mem. iv, 59).
    Etim.:
pres del llatí interprĕtare, mat. sign.