DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INTERROMPRE v. tr.
Suspendre la continuació o evitar la continuïtat d'una cosa; cast. interrumpir. La sesta era interrompuda amb l'arribada dels cossiers, Rosselló Many. 161. Amb un riure ronc i trontollós... que no interrompia sinó per a repetir amb veu embofegada i xisclosa, Ruyra Parada 28. Especialment: a) Aturar algú de parlar, intervenint en la conversa. L'interrompé un tità, de la natura esguerro, Atlàntida iii. Germanet, l'interrompé es notari, trob que són moltes misses, Ignor. 73.
    Fon.: intərómpɾə (Barc., Palma); interómpɾe (Val.).
    Var. form.: ant. enterrompre (Llull Gentil 193; Ausiàs March cxxvii); modernament, per castellanisme, interrumpir (no admès en el llenguatge literari).
    Conjug.: segons el model rompre.
    Etim.: del llatí interrŭmpĕre, mat. sign.