DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INTERRUPCIÓ f.
Acció i efecte d'interrompre; cast. interrupción. Sense fer cas de l'interrupció, seguí, Galmés Flor 39.
    Fon.: intərupsió (Barc.); interupsió (València); intəruʦió (Palma).
    Etim.: pres del llatí interrŭptiōne, mat. sign.