INTERVENTOR, -ORA m. i f. Que intervé; cast. interventor. Especialment: a) Funcionari que examina i controla certes operacions perquè es facin amb legalitat. Fon.: intəɾβəntó (Barc.); inteɾβentóɾ (Val.); intəɾvəntó (Palma). Etim.: pres del llatí interventōre, mat. sign.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.