DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATINTRODUIR v. tr.: cast. introducir.
|| 1. Fer entrar. Per a introduir en son pit la fortalesa d'ànim, Pons Com an. 150. a) refl. Entrar, ficar-se. Aquell que se li havia introduït al quarto era o no un empressari de Circo, Pons Com an. 125.
|| 2. fig. a) Fer admetre o rebre algú. «He estat introduït a la tertúlia de la marquesa».—b) Iniciar, fer començar l'exercici d'un càrrec, ofici, propietat, etc.; refl., Començar a exercir-lo. Introduyr a algú en la possissió de alguna cosa, Lacavalleria Gazoph. Aqueix dia jo só estat introduyt en lo exercici del Consulat, ibid. Antes de introduhir-se a exercir llur càrrech, Canyelles Descr. 107.—c) Iniciar (plet, reclamació, etc.). Attenent que és estada introduhida causa y plet en la Real Audièntia, doc. a. 1614 (arx. de Montblanc). L'Abadesa de Santa Clara introduhí plet cuantre la ciutat, Rúbr. Bruniquer, v, 52.—d) Iniciar, començar a instruir; ensenyar elementalment. Perque sien introduhits en lo temor de Deu, Ordin. Univ. 1596, fol 64.
|| 3. Posar en ús; ocasionar. Vós hi havets mesa aquesta costuma, y axí rahó és que servesca a vós ço que mal hic havets introduhit, Pere IV, Cròn., 368. «Introduir el desorde», «—discòrdies», etc.
Fon.: intɾuðuí (Barc.); intɾoðuíɾ (Val.); intɾoðuí (Palma).
Conjug.: segons el model partir.
Var. form. ant.: entredoir (Eximenis Dotzè, c. 300).
Etim.: pres del llatí introdūcĕre, mat. sign.