INTUIR v. tr. Conèixer per intuïció; cast. intuir. Intuint Déu nostre Jesús ta figura, G. Calaf (ap. Bover Bibl. i, 135). Jo cercava d'intuir la nova tràgica, Carner Bonh. 170. Fon.: intuí (Barc., Palma); intuíɾ (Val.). Etim.: pres del llatí intueri, ‘esguardar, veure’.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.