DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATINUNDAR v. tr.: cast. inundar.
|| 1. Cobrir l'aigua (una extensió de terra, un cos). Lo riu ha inundat tota aquella plana, Lacavalleria Gazoph. Resfa caigué esmortida i la inundà la pluja, Alcover Poem. Bíbl. 74.
|| 2. fig. Cobrir d'una cosa en gran abundància. Havia invadit el món, inundant-lo ab sas manufacturas, Pons Auca 201. Si al davallant d'un caminet | vers mi vingués enamorada | i m'inundés amb sa sentor, Carner Ofrena 65. El cel anava inundant-se de llum, Oller Vilaniu 341.
Fon.: inundá (Barc., Palma); inundáɾ (Val.).
Var. ort. (durant el segle XIX): inondar.
Etim.: pres del llatí inŭndare, mat. sign.