DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INVENTAR v. tr.: cast. inventar.
|| 1. Trobar, descobrir amb treball i enginy (una cosa nova o no coneguda d'abans). Torments que's creya que els diables los inuentauen, Boades Feyts 39. Ja u devia esser sabi es qui va inventar es frac!, Ignor. 53. No ha inventat la pólvora: es diu d'una persona de poc enginy.
|| 2. Fabricar mentalment; forjar sense fonament, com a vera, una cosa irreal. S'inventaren les més ridícules contarelles, Rosselló Many. 98. Els propis temperaven la frisor dels desgraciats inventant noves excuses, Pons Com an. 140.
    Fon.: imbəntá (or.); imbentá (occ.); imbentáɾ (Val.); iɱvəntá (bal.).
    Etim.: derivat de invent.