Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  inventari
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INVENTARI m.
Llista o enumeració dels mobles, béns i gèneres pertanyents a una persona, a una comunitat, a un comerciant, a una col·lecció, etc.; cast. inventario. Faran inventari o testament, ço és que scriven los affers de la ciutat en què stan ne la ciutat què deu ne què li és degut, doc. a. 1393 (Col. Bof. viii, 440). Ab molts testimonis e grans inuentaris, Passi cobles 60. Sens inventari | de son cabal, | universal | hareua féu, Spill 842. a) fig. Relació d'actes d'algú, especialment amb fins satírics o de censura. Y encara voleu vós fer inventari | dels actes hi vida de qui no us coneix, Proc. olives 201. Fent inventari de la vida i miracles de parents i coneguts, Llor Jocs 114. A benefici d'inventari: a reserva del resultat que doni l'inventari o examen d'una cosa admesa provisionalment.
    Fon.:
imbəntáɾi (Barc.); imbentáɾi (València); iɱvəntáɾi (Palma).
    Etim.:
pres del llatí inventarium, mat. sign.