DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INVOCAR v. tr.
Demanar amb precs; cast. invocar. Invocat lo nom del Sanct Esperit, Pere IV, Cròn. 305. En cert no us trobaren inuocant diables, Passi cobles 16. Ella ab sa clau | obre la porta | e a Déu porta | qui la invoca, Spill 11985. Tots temps he invocada la tua ajuda, Oliver Exc. 78. Jo t'invoco, i tu apareixes per la finestra, Espriu Lab. 105.
    Fon.: imbuká (or.); imboká (occ.); imbokáɾ (Val.); iɱvokáɾ (Cast., Al.); iɱvoká (mall.); iɱvuká (men., eiv.).
    Etim.: pres del llatí invōcare, mat. sign.