DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IRAT, -ADA adj.
Encès d'ira; cast. airado. Qui és irat, més és mort que viu, Llull Mil Prov. 478. Són terriblement irats si elles fan alguna cosa, Metge Somni iv. Enfora deixa multituds irades | contra el tort que ha comès, Alcover Poem. Bíbl. 76.
    Fon.: iɾát (or., val., bal.).
    Intens. superl.: iradíssim, -íssima.
    Var. ort. ant.: yrat (Pere IV, Cròn. 78); hirat (Graal 206).
    Etim.: pres del llatí irātum, mat. sign.