DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IRREGULAR adj.
No regular; que va contra la llei, el mètode, el ritme, el costum, etc.; cast. irregular. S'eren apagats els batecs irregulars del seu cor, Rosselló Many. 189. Polígon irregular: el que no té iguals tots els costats i tots els angles. Verb irregular: el que té formes flexives divergents de les considerades normals. Tropes irregulars: les que no van encloses dins l'organització oficial de l'exèrcit. Conducta irregular: conducta indisciplinada, no sotmesa a les lleis o consideracions socials. Clergue irregular: el qui és privat canònicament de rebre o d'exercir les ordes sagrades. Aytal batalla és en tot cas peccat mortal: pecca mortalment... lo prevere qui y dóna benedictió... e és irregular si se'n seguex mort de negun, Eximenis, Dotzè, c. 321 (ap. Arch. Ib. Am. xxiv, 357).
    Fon.: irəɣulá (Barc., Palma); ireɣuláɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí irregŭlāre, mat. sign.